Fa uns dies, parlant amb una companya de partit, vam coincidir en una reflexió: que hi ha una part de la ciutadania que cada cop és més exigent, en el mal sentit del terme. No és que una ciutadania exigent em resulti antipàtica, la veritat: admiro aquells pobles que, com el francès o el nord-americà, tenen una enorme capacitat de resposta quan el govern mira de retallar els seus drets o es fa l’orni en la seva defensa. Però crec que a casa nostra experimentem un tipus d’exigència força diferent; una exigència pròpia de l’adolescent irresponsable més tòpic.
Ens queixem de la inseguretat ciutadana però no volem més policia als carrers, ni una presó al nostre municipi. Volem que els governs lluitin contra el canvi climàtic però ens enfadem si ens pugen els impostos sobre la benzina. Demanem que la sanitat i l’escola pública siguin de qualitat, però si podem fem trampa amb els impostos. Defensem la normalització del català però a la que el taxista o el cambrer tenen la pell una mica fosca i parlen en un accent lleugerament exòtic, ens canviem al castellà en qüestió de segons.
Trobo que una part de la moda de criticar “la classe política” com a responsable principal de tots i cadascun dels nostres problemes com a societat, té a veure amb aquesta mena d’irresponsabilitat. Si parts substancials de les nostres vides són decidides per terceres persones, sempre podem culpar-les a elles de tot; fins i tot si nosaltres no complim, ni de lluny, amb la nostra part (per no parlar que aquestes terceres persones són escollides amb els nostres vots).
Tanmateix, com deia aquell, els problemes de la democràcia es resolen amb més democràcia. Si els ciutadans i ciutadanes són tan exigents amb la classe política, potser seria hora que la classe política anés “cedint competències” a la ciutadania, de manera que aquesta es vegi obligada a fer-se responsable de les seves pròpies decisions. Les consultes populars, les ILP’s i altres formes de participació ciutadana han de ser potenciades per aconseguir que la ciutadania, a més de ser exigent amb els seus governs, passi a ser exigent amb ella mateixa.
Lluitar contra la desafecció política de la ciutadania per la via d’eixamplar els espais de participació democràtica no només és possible, sinó que seria una manera força divertida de tornar-li el cop als qui deliberadament han promogut el discurs de l’anti-política des dels mitjans de comunicació, i que en realitat estan interessats en el que estan interessats: en aconseguir que la ciutadania deixi de confiar en les institucions democràtiques per a que cada cop més esferes de la nostra vida es deixin a les mans de banquers, grans directius i demés magnats del sector privat, cap dels quals respon davant del poble, sinó solament davant els accionistes de torn.
One Reply to “Els problemes de la democràcia es resolen amb més democràcia”