05A l’anterior article parlava dels suposats guanys que aportaria Eurovegas a Catalunya i per què crec que són, si més no, dubtosos. I els costos? Bé, d’entrada hi ha un de ben evident: la destrucció d’una bona part del que queda de l’espai natural del Delta del Llobregat. No només estem parlant de robar-li patrimoni natural a les properes generacions, sinó, com diu el manifest contrari al projecte, d’acabar amb el Parc Agrari del Baix Llobregat, una de les terres més fèrtils de la Mediterrània, així com de perdre un aqüífer que constitueix una de les principals reserves d’aigua de Catalunya. Dit així sona un discurs per hippys naturistes. Si finalment Eurovegas es construeix al Baix Llobregat, a la que vingui un estiu en que no plogui gaire i a Barcelona hi hagi sequera, ja veurem el que passa per anar de sobrats i oblidar-nos de que de les ruletes i el ciment no surt aigua.
D’altra banda, Eurovegas posa en risc la vida pública del nostre país, per dues raons. La primera és que Eurovegas constituirà un pol d’atracció per les màfies d’arreu d’Occident com a lloc ideal per reciclar membres i diners. Algun tertulià d’aquests que opinen de tot sense saber de res ha qualificat aquesta advertència de “argument d’esquerra rància de missa de diumenge” (sic). Doncs resulta que un dels qui està avisant d’aquest risc és Roberto Saviano, periodista especialitzat en la investigació del crim organitzat. Però a més, fins i tot si ens oblidem dels gàngsters, el New York Times ens avisa de la mena de personatge que es troba darrere el projecte: Sheldon Adelson, un magnat que al seu país es dedica a finançar candidats d’extrema dreta i que creu fermament que té dret a fer servir els seus diners per posar i treure polítics del poder i per fer canviar les lleis al seu gust. Qui cregui que això és una denuncia alarmista, que faci un cop d’ull a l’estratègia de negociació que està seguint Adelson amb l’Eurovegas: posant a dues comunitats autònomes en competència i avisant que donarà el projecte a qui sigui més flexible a l’hora de canviar lleis i normatives que toquen temes que van des d’urbanisme fins a salut pública passant per protecció del medi ambient.
A més, el fet que Adelson estigui darrere aquest projecte ens permet fer-nos una idea de la mena de feines que tindran els 18.000 escollits d’entre els 900.000 aturats que aconsegueixin feina al complex, en cas que es faci a Catalunya i Adelson contracti tota la seva mà d’obra aquí enlloc d’importar-la (i cal ser molt optimista per assumir alegrement aquesta idea). Adelson prohibeix l’existència de sindicats a les seves empreses i promou un model de negoci basat en oferir serveis a milionaris pagant sous de misèria als seus treballadors. Fins i tot la Xina critica les condicions laborals en que treballen els empleats dels macro-complexos d’Adelson.
Hi ha qui, tanmateix, planteja la pregunta: hi ha alternatives? Malgrat que els enormes costos només es compensin per la creació de 18.000 llocs de treball enfront dels 900.000 aturats que té Catalunya, hi ha alguna altra manera d’estimular la creació d’ocupació, ni que sigui mínima? A aquesta pregunta jo contesto amb unes altres: què passaria si les facilitats que se li estan donant a mr. Adelson se li donessin a les petites i mitjanes empreses (Pimes) de Catalunya, que són el resultat més directe de l’activitat dels emprenedors i creen el 85% dels llocs de treball a la UE? Què passaria si enlloc de buscar préstecs milionaris per mr. Adelson es busquessin per aquestes Pimes? Què passaria si convertíssim l’Institut Català de Finances en una banca pública que financés aquestes Pimes, especialment les que aposten per la innovació i la creació de llocs de treball basats en la preparació dels treballadors i no en la seva predisposició a treballar per sous ridículs? Estem parlant de mesures que ja han sigut proposades per diversos partits i associacions i que estan sent sistemàticament ignorades pels governs d’Artur Mas i de Mariano Rajoy. I només en dic unes quantes.
Eurovegas suposarà la destrucció d’un patrimoni natural d’incalculable valor, així com de la principal reserva d’aigua de l’Àrea Metropolitana de Barcelona; el debilitament de la imatge de Catalunya com a destinació turística de qualitat; l’aposta per un model de creació de llocs de treball basat en el totxo i l’explotació de mà d’obra barata, que ha sigut precisament un dels factors que ens ha dut a la crisi en la que estem ficats; l’entrada a l’escena política del nostre país d’un personatge que creu que els magnats com ell tenen dret a comprar i vendre les lleis i els governs; i un risc real de convertir-nos en un paradís per les màfies d’arreu d’Europa. A canvi, el màxim que podem esperar raonablement per la gent del carrer són entre 15.000 i 18.000 llocs de feina, xifra que queda molt lluny de la dels gairebé 900.000 aturats que hi ha a Catalunya i que molt probablement podria crear-se si les facilitats que se li ofereixen a mr. Adelson se li donessin a les petites i mitjanes empreses del país. Val la pena? Jo crec que no. Per tot això, jo estic contra Eurovegas.