El proppassat divendres 14 de maig, Esquerra – El Prat va dur a terme la seva assemblea local, durant la qual vaig tenir l’honor de ser escollit president, al capdavant d’una executiva formada per homes i dones que reuneixen les tres qualitats més importants d’entre les moltes que es requereixen per tirar endavant un partit com el nostre a un lloc com El Prat: experiència, coratge i moltes, moltes ganes de treballar.
El nostre repte primordial no és, com algú podria pensar, assegurar que les coses vagin bé a les properes eleccions municipals i que ERC hi tregui un bon resultat, augmentant la representació municipal que a dia d’avui està formada en solitari per Joan Camps, la primera banya republicana al consistori municipal des dels temps de la República. Evidentment que aquest és un objectiu vital, i que ens hi dedicarem en cos i ànima.
Però aquesta és només una peça (potser la més important, però només una peça) del puzzle que volem construir. A Esquerra ens importen els vots, però ens importen molt més els compromisos. La nostra intenció és la d’aconseguir que El Prat deixi de ser un municipi farcit d’infraestructures al servei d’altres i buit d’oportunitats pels seus ciutadans i ciutadanes, més enllà de la oportunitat de residir-hi.
Volem que El Prat torni a ser una ciutat conscient d’ella mateixa. Conscient del seu passat, del seu patrimoni històric i natural, del llegat dels nostres avis i àvies i dels nostres pares i mares: els que eren d’aquí de tota la vida i els que van venir d’Extremadura, Andalusia, Castella i moltes altres contrades a buscar un futur millor i amb més oportunitats. Conscient del seu present, dels reptes i problemàtiques que se li plantegen a l’horitzó, i dels mitjans al seu abast per enfrontar-les. I conscient del seu futur: de les oportunitats que té, com a petita gran ciutat, si el seu govern municipal la pren com a tal, i no com si fos un barri més de Barcelona.
Volem una ciutat així, socialment justa, ecològicament sostenible, orgullosa de ser ella mateixa, orgullosa de ser catalana i orgullosa de ser plural. Oberta al país i al món, però disposant d’un nord propi, ben delimitat. El model de ciutat que, en definitiva, ha sigut defensat en solitari per Joan Camps durant els darrers tres anys. Un projecte ambiciós que Esquerra – El Prat només estarà en condicions de bastir si disposa de totes les mans necessàries, que són moltes. Fins ara, amb un sol regidor, hem aconseguit deixar l’empremta republicana, independentista i d’esquerres a la política municipal. Sumar voluntats i esforços per aprofundir en aquesta empremta: vet aquí l’objectiu de la nostra nova executiva.
Endavant home!!! A treballar!!